Notícia 2
Titular: Òpera per a ratolins malalts.
Entradeta:
·Una recerca sobre la major supervivència dels rosegadors trasplantats que escolten Verdi obté un dels premis Ig Nobel
·“Com més fa que jeu una vaca, més possible és que s'aixequi”, conclou un estudi guardonat.
Cos: Fins a quin punt resulta útil fer escoltar òpera a ratolins que han estat trasplantats del cor? En l'àmbit científic, dependrà de l'objectiu de la investigació i dels resultats que se n'obtinguin. En qualsevol cas, la idea és sorprenent. I les recerques més sorprenents –esbojarrades, fins i tot– són les que cada any distingeixen els premis Ig Nobel, que lliura la revista d'humor científic Annals of improbable research parodiant els prestigiosos premis escandinaus.
Per setè any consecutiu, els científics japonesos han tingut una importància notable en la cerimònia de lliurament, que va tenir lloc la nit passada a Harvard, i es van emportar dos dels deu premis. El primer, de medicina, per un estudi del professor Masanori Niimi, que va aïllar diversos ratolins amb cors trasplantats i els va fer escoltar diferents sons. Els que tenien òperes de Verdi i Mozart com a banda sonora van sobreviure a l'operació entre 20 i 26 dies més que la resta d'exemplars.
L'altre, de química, va ser per a un equip de l'empresa alimentària House Foods, famosa al Japó pel seu preparat de curri instantani, que en el transcurs d'una investigació va descobrir que l'enzim de la ceba que irrita els ulls no és el que es creia fins al moment. Com que aquest nou enzim no està vinculat al gust ni l'olor, l'equip va dedicar-se a a crear una ceba modificada genèticament que no fes plorar en ser tallada. En el discurs d'acceptació, l'investigador principal va donar les gràcies a totes les persones que havia fet plorar durant la recerca.
Però per investigacions desagradables, la premiada en arqueologia, que va consistir en el fet que un humà engolís una musaranya sencera per després controlar, mitjançant les excrecions, quins ossos es dissolien en l'aparell digestiu i quins no. També es va guardonar un sistema per atrapar segrestadors d'avions en una càpsula i ejectar-los amb un paracaigudes perquè els atrapi la policia, un treball que confirmava que sota els efectes de l'alcohol ens sentim més atractius; el treball Tractament quirúrgic d'una epidèmia d'amputacions del penis a Siam, i un estudi amb dos descobriments relacionats: com més temps fa que una vaca jeu, més probable és que s'aixequi, tot i que és difícil predir quan tornarà a jeure.
